Tot el que has de saber sobre la nova Llei de l’Habitatge a Espanya: protecció a persones vulnerables, ampliació del parc públic i regulació del mercat immobiliari

La nova Llei de l’Habitatge a Espanya s’ha aprovat amb l’objectiu de garantir el dret a un habitatge digne i adequat, protegir les persones vulnerables i augmentar el parc públic d’habitatge social. Actualment, el país disposa d’uns 290.000 habitatges de lloguer de titularitat pública, la qual cosa representa només l’1,6% de totes les llars habitades a Espanya. Una xifra sensiblement inferior a la d’altres països de la Unió Europea com França, el Regne Unit, Suècia, els Països Baixos, Àustria o Dinamarca, que ofereixen al voltant del 15% dels habitatges socials.

La nova Llei modifica diverses normatives relacionades amb l’habitatge, com la Llei d’Arrendament Urbà, la Llei d’Enjudiciament Civil, la Llei de l’IRPF, entre d’altres. Així mateix, estableix que la quota d’hipoteca o lloguer i les despeses de subministraments i bàsics no han de superar el 30% dels ingressos de la unitat de convivència.

La Llei defineix un “gran titular” com una persona física o jurídica que posseeix més de 10 habitatges urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m2 d’ús residencial (sense garatges ni trasters). També s’inclou una categoria de “gran titular excepcional”, que s’aplica als propietaris de 5 habitatges en zones estressades. Les comunitats autònomes determinaran aquestes zones estressades.

La Llei també estableix la creació d’una base de dades en la qual es registren les obligacions, els béns i altres fonts, per determinar un índex de referència. Les comunitats autònomes que així ho desitgin poden aplicar aquest índex de referència per establir els preus del lloguer.

Així mateix, la Llei preveu les àrees estressades, que es determinaran mitjançant estudis realitzats per la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda. Per declarar una zona estressada, s’ha de complir una de les circumstàncies següents: que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o lloguer i despeses i subministraments bàsics superi el 30% dels ingressos o ingressos mitjans de la unitat de convivència, o que el lloguer o el preu de compra ha experimentat un increment acumulat en els darrers 5 anys d’almenys 3 punts percentuals per sobre de l’augment acumulat de l’IPC de la comunitat autònoma corresponent.

La Llei entrarà en vigor el 30 de juny de 2023 i s’aplicarà als contractes signats amb posterioritat a aquesta data, així com als anteriors en què s’acordi la seva presentació. Els efectes tributaris de la Llei s’aplicaran a partir de l’1 de gener de 2024. La declaració de zones estressades tindrà una vigència de 3 anys, i es podrà prorrogar anualment seguint el mateix procediment. La Llei també estableix mesures per ampliar el parc públic d’habitatge social, com augmentar el percentatge de sòl destinat a habitatge de protecció pública del 30% al 50%.